Jaqueta o samarreta?

 

L’altre dia van regalar-me una jaqueta molt bona. Però només de veure-la, amb un simple cop de vista, ja vaig tenir clar un parell de coses. Per un banda, que d’altres persones voldrien tenir-la per la seva singularitat, i per l’altra, que hauria de rebutjar-la. La peça de roba en qüestió me l’oferia un bon amic, amb el consell i vist-i-plau d’altres genials persones. Ho feien amb la millor intenció del món, n’estic segur.

 

Però com us deia, només veure-la ja sabia que no es quedaria al meu armari. Vaig veure d’una hora lluny que m’anava gran, bastant la veritat. No era la meva talla. Sincerament, em sap greu. Tot tenia bona pinta, tan la jaqueta com els que me l’oferien… però jo era l’error, no tinc encara la talla suficient com per a que em quedi minimament bé aquesta jaqueta.

 

A més, feia uns dies un company m’oferia una altra peça. En aquest cas una samarreta. Més senzilla que la singular jaqueta, però ara la talla s’ajustava prou bé a mi, o jo a ella, segons com es miri. En un primer moment m’era difícil acceptar-la. Qui me la oferia era una persona de qui tenia bones referències i amb qui havia parlat 3 o 4 vegades. Tot i que ens coneixíem poc, l’havia clavada bastant, doncs, que coi, la samarreta crec que em va prou bé, per ara, molt millor que la jaqueta, que ja li arribarà el dia.

 

Estatut, tocat i enfonsat.

.

Recordo durant la campanya del referèndum de l’Estatut que algunes persones d’Altafulla molt properes a Esquerra s’aferraven a un argument de CiU per votar SI a la consulta. ”És un avenç”, deien. Des de la militància d’Esquerra veiem el vot del NO com una prova de fermesa de l’independentisme del Principat davant un Estatut que patia la seva primera retallada. En canvi, la gent de CiU jurava i perjurava que amb l’Estatut es reconeixia a Catalunya com a nació, que s’ampliaven significativament les competències i que s’havia arribat a un bon acord sobre el finançament. Passats dos anys el resultat és el pronosticat per Esquerra.

.

Ni nació, doncs al preambul, que no té cap valor legal, i per tant no serveix de res, hi poas que “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.“, és a dir, que ja podem decidir ampliament el que vulguem, que qui mana és la seva Constitució espanyola.

.

Ni competències que permetin un avenç significatiu. Aquestes ens arriben en comptagotes, a d’altres se’ns dona la titularitat però no un finançament per tal de desenvolupar-les, i com no, les més significatives continuen en els calaixos del Govern espanyol. És més, davant de l’ajornament de les comissions per desplegar l’Estatut, la vicepresidenta espanyola De la Vega diu que és normal que passi tot això. Xapeau per l’Estatut Mas-ZP!

.

Ni finançament, que amb les balances fiscals es posa en evidencia el tracte pejoratiu de l’Estat envers els Països Catalans i tota la seva ciutadania. CiU deia fa dos any que el model pactat per en Mas suposava trencar amb el model fins ara vigent (vegeu aquest arxiu) mentre que avui, la Secretaria d’Organització del PSOE receptava de nou “café para todos“, és a dir, llarga vida a la LOFCA i al deficit fiscal que roba més de 2000€ anuals a la nostra ciutadania.

.

Avui, passats dos anys del referèndum de l’Estatut aquest esdevé totalment paper mullat, on cap dels seus pilars bàsics sortira a la llum, ja sigui per les retallades del pacte Mas-ZP o del Tribunal Constitucional o bé nul·la intenció del govern espanyol i el PSOE. Estaria bé tornar a fer el referèndum, a veure qui s’atreviria a defensar el que defensava al 2006…

Altafulla 2.0?

.

Del programa electoral d’Esquerra d’Altafulla a les Municipals 2007:

5. CULTURA, EDUCACIÓ I NOVES TECNOLOGIES.

- Convertirem la pàgina web de l’Ajuntament en una administració oberta 24 hores.

- Establirem punts de connexió a Internet Wi-Fi a diferents llocs del poble.

.

Avui en un dels temps morts a la meva feina d’estiu, a l’estació del TGV del Camp de Tarragona, he entrat a la web de l’Ajuntament d’Altafulla i després de mirar els diferents continguts, he arribat a la secció “Benvinguda de l’Alcalde”, on Josep Maria Gené diu textualment “Les noves tecnologies posen en contacte directe l’Administració i els ciutadans” i més endavant “Per això, convido a altafullenques i altafullencs a conèixer aquest espai virtual i a utilitzar-lo per poder treballar junts per una nova Altafulla, més diversa, plural, participativa i optimista amb el futur”.

.

Al llegir aixó he donat un altre volta per la web, pensant que no m’havia adonat d’algunes novetats. Però no, a diferència d’altres pobles del país, com Alella amb l’independentista Andreu Francisco al capdavant, les noves tecnologies a la web de l’Ajuntament d’Altafulla no existeixen, quina paradoxa. No existeix l’Altafulla 2.0. Així doncs, es podria dir que l’alcalde del PSOE no s’ha mirat la web d’Altafulla, que de participativa, com diu ell, no té res, o sino és que ens pren el pel. Seguint la critica construciva dels i les membres d’Esquerra d’Altafulla, l’alcalde Gené podria passar-se per la web d’Alella, amb alcalde d’Esquerra, d’Hernani, amb alcaldessa d’EAE-ANV o Moaña, amb alcalde del BNG.

.

Hi trobara informació i noticies municipals actualitzades, la possibilitat de contactar de forma directa amb l’Alcalde en questió, la possibilitat de tramitar des de la mateixa web diferents tramits burocratics, forums d’opinió ciutadana i un llarg etçetera. El govern PSOE-PP-AUPA-IDEAL-PAU-Transfuga de pas hi podria penjar el seu programa de govern, que després de 100 dies des de la moció de censura dic jo que ja podrien haver dit que és el que pensen fer els propers 3 anys…

.

Amb aquest escrit retorno la meva activitat blocaire, a veure si recupero les visites perdudes!

Junts podem, junts guanyarem!

Nou objectiu nacional: Referèndum d’independència 2014
Després de 30 anys practicant el “peix al cove” i desenvolupant Estatuts retallats el catalanisme s’ha de marcar com a objectiu nacional l’exercici del dret a decidir lliurement constituir-nos en Estat al si de la unió Europea.

Marcar un full de ruta seriós, pautat i clar cap a l’exercici del dret a decidir
ERC ha de difondre un full de ruta seriós i pautat que defineixi l’acció política del partit fins al referèndum del 2014. Només així, recuperarem la credibilitat i el rigor necessaris per esdevenir majoritaris.

Exigir ambició programàtica al govern d’Entesa
Actualitzar el pacte d’Entesa exigint ambició política al govern. El resultat de les negociacions es posaran a votació de la militància per decidir conjuntament la continuïtat o no del pacte.

Nova política de pactes pel 2010 condicionat al concert econòmic i al dret a decidir
Condicionar el proper govern al concert econòmic, al dret a decidir –amb una llei de referèndums- i a una nova llei de política lingüística que ens permeti socialitzar la nova immigració en català.

Exercir el dret a decidir davant les retallades de l’Estat
Si l’Estat es nega a cedir, nosaltres també. Llavors cal convocar consultes populars sobre les qüestions anteriors i que s’evidenciï el rostre antidemocràtic d’Espanya.

Separació de càrrecs de partit i de govern
ERC és i ha de ser un partit de lluita i de govern. Per bastir aquestes dues potes i no entrar en contradiccions ni submissions ens cal separar els càrrecs de partit dels de govern.

Països catalans: nació i partit federal
Ens cal fer una passa més en la construcció nacional dels Països Catalans. Bastint un partit federal, un de sol, que sigui la unió entre iguals de la federació valenciana, catalana i balear en condicions d’igualtat. Amb recursos pel territori.

Construïm el partit republicà del segle XXI
El nou republicanisme passa per la radicalitat democràtica en la presa de decisions. Impulsant primàries i referèndums interns per escollir els candidats a les presidències de la Generalitat.

Un partit fort, un projecte sòlid
Cal dotar al partit d’una estructura sòlida, arrelada al territori. Prioritzant les sectorials, la formació, les seus territorials, dotant-nos de més instruments per a la lluita del dia a dia.

Il·lusió i credibilitat: les claus del canvi que necessitem
Necessitem obrir una etapa del catalanisme marcada per l’exercici del dret a decidir que ens connecti de nou amb el nostre electorat.

Demà, votant a Jaume Renyer i Uriel Bertran, junts podem, junts guanyarem!

Lamentablement, només una Anna.

Fa un parell de dies vaig signar el manifest “Jovent Independentista per la dignitat!”, al qual ja s’hi han adherit uns 80 companys i companyes de les JERC d’arreu dels Països Catalans. L’intent d’escenificar, per part de Gent d’Esquerra, el passat dissabte el suport de les JERC a la candidatura de Joan Puigcercós i Joan Ridao ha indignat i decepcionat a molts militants de la major organització del jovent independentista d’arreu del país, de la qual estic orgullós de militar i dedicar-hi, com tants d’altres militants, moltes hores de treball i esforç.

El manifest, en la meva opinió, descriu molt bé els fets succeïts i la major conseqüència: la pèrdua de confiança davant la imparcialitat de molts membres de la Direcció Nacional. Especialment la del meu Portaveu Nacional, Gerard Coca, que va comentar-me personalment més d’una vegada que ell, d’acord amb el seu càrrec al partit, mai faria un gest public de suport a una de les candidatures, fet que l’honorava, però que al no complir la seva paraula, escoltada també per els i les conselleres nacionals a Alacant el passat 26 d’abril durant el Consell Nacional, el converteix en un militant deslleial davant molts companys i comanyes de les JERC

En canvi, hi ha una genial persona que en tot moment a fet públic el seu posicionament davant la militància sense amagar-se’n. Que no ha traït mai a ningú, va amb la veritat pel davant. Una militant com poques n’hi han per la seva feina constant per l’independentisme d’esquerres. Una companya de partit que, malgrat no compartir un parell d’idees, la considero una dels millors valors i talents dels que disposa el conjunt del Jovent Independentista.

Ella, només pel fet d’haver estat a l’equip redactor de la Ponència Oficial (podria dir molts més motius) és la única militant de les JERC, que estava legitimada a intervenir i participar a l’acte de Gent d’Esquerra d’aquest passat dissabte. Doncs sempre actua de forma coherent i transparent, no té res a amagar ni a avergonyir-se, és de les persones més dignes que conec.

Potser en Gerard Coca, si vol ser un bon Portaveu Nacional, hauria d’aprendre determinades actituds i formes d’ella, però lamentablement, als Països Catalans i a l’esquerra independentista només existeix una Anna Peña.

Model de partit pel país

Hi ha la màxima en organització política que ens diu que cada partit s’organitza territorialment tal i com és el seu ideal d’Estat. La realitat està ple d’exemples: el PSOE i Izquierda Unida s’organitzen ambdós de la seva forma d’entendre, força singular, el federalisme amb Comitès o Executives Federals mentre que el PP té un model de caire centralista, on qui porta el pes és la seva Junta Central. En canvi a Esquerra sembla que tenim l’habitació desendreçada.

Si passem el model actual d’Esquerra a un model d’Estat ens trobaríem que tot el País Valencià seria un ens organitzatiu únic i les Illes Balears un altre, on els seu poder seria l’equivalent al del Camp de Tarragona o a la Federació de Girona. Analitzant amb més profunditat veiem que l’Executiva Nacional d’Esquerra, dels gairebé 40 membres només hi trobem un valencià, l’Agustí Cerdà com a President del partit al sud del país, i 2 representants de les Illes, en Joan Lladó en tan què és President d’Esquerra a les Illes i de na Esperança Marí com a Portaveu al Parlament de les Illes Balears.

Tenim, doncs, una Executiva Nacional que es veu representada gairebé exclusivament per gent del Principat, quan representa que apostem per un model de Països Catalans mentre que la direcció actual del partit ha regionalitzat Esquerra. Que s’hauria de fer? Doncs de la mateixa manera que l’objectiu és la independència de tres Repúbliques i federar-les, el que hauria de fer el partit és tenir 3 Direccions, una per a cada territori en condicions d’igualtat entre elles, és a dir, organitzar Esquerra Republicana en 3 federacions: ERPV, ERI (o com decideixi la militància de les illes) i ERC, sota el paraigües comú d’Esquerra Republicana, la dels Països Catalans lliures que volem construir.

Aquesta idea esta reflectida en una de les esmenes d’Esquerra Independentista que vaig presentar a la secció local d’Esquerra d’Altafulla, i que aquesta va aprovar. El Congrés d’Esquerra cada vegada està més aprop, i jo com a militant de les JERC i d’Esquerra tinc clar que la millor opció per al partit és la que representen en Jaume Renyer, l’Uriel Bertran, l’Elisenda Paluzie, l’Hèctor López Bofill, la Pilar Dellunde, en Toni Fullat, la Núria Arnau… gent del país i del partit.